6 de Febrer, 2009
Minutos de gloria en la Sexta. Una noche, tirado en el sofá, pude sentir durante unos minutos aquella sensación que sentía en los primeros Caiga Quien Caiga de hace 10 o 15 años, cuando recién levantado de la cama me sentaba con mis padres y mi resaca en el sofá y gozaba de aquellos señores de negro que se atrevían a acercarse a los “intocables” políticos del aquel entonces y regalarles unas gafas, no sin antes haberles soltado alguna indirecta que les dejaba en evidencia.
El follonero, hizo lo que su propio nombre indica “follón”. Brillante Jordi aguantando minutos y minutos, en una de las situaciones más violentas vistas en la televisión de nuestro país en muchos años. Yo como espectador estaba gozando de aquel Évole que decía justo y exactamente lo que yo estaba esperando que dijera a ese individuo que no merece ni ser nombrado. Seguro que se pagaría mucho por poder subir la cinta entera a Youtube, sin editar, sin cortes y poder así disfrutar de momentos gloriosos del programa Salvados.
Espero que entienda el follonero que lo que queremos es que se acerque con una cámara a aquellos individuos del panorama político y mediático español y que les diga aquello que nosotros no podemos decirles, no por que no queramos, sino por que no nos dejan ni acercarnos.
Esto es la tele que me gusta, la agresiva y sin censura, una tele que actúa con dureza a aquellos que no respetan ni la libertad, ni la inteligencia de los oyentes.
Jimenez Losantos, es en sí un insulto a la inteligencia. Él, presupone que ninguno de sus oyentes tienen la inteligencia suficiente para decidir por ellos mismos, además no les deja escoger ni tan solo opinar. Jimenez Losantos intenta que todo el mundo sea católico y de derechas, pero lo que no dice a sus seguidores es que responde a una ideología de extremos, tanto extremo catolicismo, como extrema derecha.
En fin… (como diría el) tanto odio que tiene en su interior no puede ser bueno y de alguna manera tiene que echarlo, pero lo que le hace verdadero daño a este hombre es el tener que hablar durante tantas horas, la verborrea constante le obliga a hablar sin escucharse y sin analizar las tonterías que él mismo dice.
Como siempre, juega con un as bajo la manga, un as que también utiliza la iglesia… la ignorancia, sin saber que ésta jamás crece y que siempre es menguante.
La ignorancia está condenada a desaparecer y su audiencia, tanto de unos como de los otros, cada vez será más inteligente, cuando esto suceda, nadie les escuchará y nadie les creerá.
EL IGNORANTE.
viernes, 6 de febrero de 2009
NO ENTENC… NO ESCRIC BÉ EL CATALÀ!
6 de Febrer, 2009
Es el primer cop que escric en un web i em veig forçat a elaborar un primer escrit explicant que em sento català però no sé escriure bé la meva llengua. Quan jo estudiava, rebia dues hores d’anglès a la setmana i dues hores de Català, no cal dir que d’anglès no vaig aprendre el que es diu “ni papa” per tant dedueixo que tampoc vaig aprendre res de Català. Per sort a casa el parlem i jo em fixo molt per autocorregir-me. A meu poble ja es habitual utilitzar la paraula escopinyes, per demanar “berberechos” i cigaló, per demanar un “carajillo”, però a la ciutat no tant. Ara m’en sap molt de greu no escriure’l bé però no em queda temps lliure per estudiar-lo. Per sort veig cada dia com els recent vinguts al nostre país ja parlen català de ben petits, així doncs tenim famílies d’origen magrebí en les quals els pares no saben parlar català i els fills no saben parlar àrab. Tot això es deu a que en “Paquito” el molt cabró era molt més llest del que ens pensem, ¿cóm pot haver arribat una ment tant perversa fins al punt de elaborar el següent pla?
1. Agafar mestres d’unes comunitats i enviar-los a les altres. Per tal de que no es creïn lligams, ni agrupacions (sobre tot nacionalistes) sense importar la educació dels més joves, ni les famílies dels mestres.
2. Traslladar tots els cossos de seguretat del estat amb totes les seves famílies d’unes províncies cap a les altres, prohibint així coses com l’ús del català i provocant que la guàrdia civil i l’exèrcit (amb les seves famílies respectives) acabin vivint en fortis tancats com ratolins de laboratori…
3. Moure també Jutges, Advocats, Notaris i qualsevol càrrec que tingueren un mínim de poder podia acabar desplaçat, juntament amb la seva família, d’una província a un altre.
4. Qualsevol funcionari veia venir que acabaria desplaçant-se, segurament, amb tota la seva família per viure definitivament a un lloc que no coneixia a ningú.
Vist ara que ja passen un munt d’anys, podem arribar a la conclusió de que un personatge tant intel•ligent i malvat com va ser Franco, ens devia tenir moltíssima por, als països catalans, per arribar a fastiguejar i, fins hi tot, arruïnar milers de persones amb les seves famílies corresponents. En el cas de Ardales, es diu que va venir tot el poble sencer, alcalde inclòs, a viure i treballar a Blanes.
Es molt satisfactori saber que després dels anys qualsevol ideologia obsessiva i perversa com la que tenia aquest individu es torna absurda, i finalment fa perdre el sentit comú. Hores d’ara la gent que no ha aconseguit integrar-se en els últims 50 anys, està començant a tornar-se als seus poble, però es veuen obligats a deixar els seus fills que ja són catalans i no volen marxar per res del mon.
Segurament a aquests catalans fills de immigrants espanyols, nosaltres, els catalans “més purs” (al mes autèntic estil ari de Hitlerià) més d’un dia els menysprearem i els faltarem el respecte equivocadament, sense ser conscients que el nostre futur està en mans dels catalans fills dels immigrants.
Diuen que no hi han rucs catalans, però el català pur, tot sovint és més ruc que qualsevol ase. Des de aquest escrit que suposo que no podrà llegir tanta gent com jo voldria, només vull demanar respecte. Un respecte per aquelles persones que pensen diferent que els seus pares i que estan del nostre costat, que a més no entenen al PP de Espanya, ni al PSOE, ni a ERC, ni a CIU. Són famílies senceres de catalans que es troben sense progenitors i sense ningú que els aculli políticament. Des de aquí demano que eliminem del nostre vocabulari la paraula “garrulo” i totes les seves paraules germanes, i que ho fem d’una manera intel•ligent, només així aconseguirem refer tot allò que aquell ésser maleït va destruir. Salut.
L’IGNORANT.
Es el primer cop que escric en un web i em veig forçat a elaborar un primer escrit explicant que em sento català però no sé escriure bé la meva llengua. Quan jo estudiava, rebia dues hores d’anglès a la setmana i dues hores de Català, no cal dir que d’anglès no vaig aprendre el que es diu “ni papa” per tant dedueixo que tampoc vaig aprendre res de Català. Per sort a casa el parlem i jo em fixo molt per autocorregir-me. A meu poble ja es habitual utilitzar la paraula escopinyes, per demanar “berberechos” i cigaló, per demanar un “carajillo”, però a la ciutat no tant. Ara m’en sap molt de greu no escriure’l bé però no em queda temps lliure per estudiar-lo. Per sort veig cada dia com els recent vinguts al nostre país ja parlen català de ben petits, així doncs tenim famílies d’origen magrebí en les quals els pares no saben parlar català i els fills no saben parlar àrab. Tot això es deu a que en “Paquito” el molt cabró era molt més llest del que ens pensem, ¿cóm pot haver arribat una ment tant perversa fins al punt de elaborar el següent pla?
1. Agafar mestres d’unes comunitats i enviar-los a les altres. Per tal de que no es creïn lligams, ni agrupacions (sobre tot nacionalistes) sense importar la educació dels més joves, ni les famílies dels mestres.
2. Traslladar tots els cossos de seguretat del estat amb totes les seves famílies d’unes províncies cap a les altres, prohibint així coses com l’ús del català i provocant que la guàrdia civil i l’exèrcit (amb les seves famílies respectives) acabin vivint en fortis tancats com ratolins de laboratori…
3. Moure també Jutges, Advocats, Notaris i qualsevol càrrec que tingueren un mínim de poder podia acabar desplaçat, juntament amb la seva família, d’una província a un altre.
4. Qualsevol funcionari veia venir que acabaria desplaçant-se, segurament, amb tota la seva família per viure definitivament a un lloc que no coneixia a ningú.
Vist ara que ja passen un munt d’anys, podem arribar a la conclusió de que un personatge tant intel•ligent i malvat com va ser Franco, ens devia tenir moltíssima por, als països catalans, per arribar a fastiguejar i, fins hi tot, arruïnar milers de persones amb les seves famílies corresponents. En el cas de Ardales, es diu que va venir tot el poble sencer, alcalde inclòs, a viure i treballar a Blanes.
Es molt satisfactori saber que després dels anys qualsevol ideologia obsessiva i perversa com la que tenia aquest individu es torna absurda, i finalment fa perdre el sentit comú. Hores d’ara la gent que no ha aconseguit integrar-se en els últims 50 anys, està començant a tornar-se als seus poble, però es veuen obligats a deixar els seus fills que ja són catalans i no volen marxar per res del mon.
Segurament a aquests catalans fills de immigrants espanyols, nosaltres, els catalans “més purs” (al mes autèntic estil ari de Hitlerià) més d’un dia els menysprearem i els faltarem el respecte equivocadament, sense ser conscients que el nostre futur està en mans dels catalans fills dels immigrants.
Diuen que no hi han rucs catalans, però el català pur, tot sovint és més ruc que qualsevol ase. Des de aquest escrit que suposo que no podrà llegir tanta gent com jo voldria, només vull demanar respecte. Un respecte per aquelles persones que pensen diferent que els seus pares i que estan del nostre costat, que a més no entenen al PP de Espanya, ni al PSOE, ni a ERC, ni a CIU. Són famílies senceres de catalans que es troben sense progenitors i sense ningú que els aculli políticament. Des de aquí demano que eliminem del nostre vocabulari la paraula “garrulo” i totes les seves paraules germanes, i que ho fem d’una manera intel•ligent, només així aconseguirem refer tot allò que aquell ésser maleït va destruir. Salut.
L’IGNORANT.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)